Informació general

El principis de la producció agrària ecològica (PAE) ja són ben coneguts i estan àmpliament documentats……….semblava una utopia……..produir aliments sense fer servir adobs ni pesticides de síntesi química, sense fer servir herbicides, ni hormones, ni llavors i/o substancies manipulades genèticament…..Només fent servir adobs orgànics, extractes vegetals, sals simples, insectes útils*………….Semblava un somni………però es un somni que estem fent realitat; davant dels escàndols alimentaris, davant de la falta de seguretat alimentaria, davant de les multinacionals “sense escrúpols”

Hi hem oposat una producció lligada a la terra, compromesa amb els consumidors i amb la salut del planeta, una producció agrària feta amb seny i amor a la feina, com es feia abans…….. Com es feia abans, però amb l’ajuda de la tecnologia sostenible d’avui, la tecnologia “bio”,

Microorganismes, fongs antagonistes d’altres fongs, millor coneixement de les propietats beneficioses dels extractes de plantes, cria d’insectes útils “autòctons”, tècniques per la desinfecció ecològica del sòl, ús d’eines expressament dissenyades per la PAE etc. etc.

*A finals del segle XIX i a principis del XX, per combatre les plagues es va investigar amb extractes vegetals (piretrum, derris,) i en el control biològic a partir de la fauna auxiliar,.

Desprès de la 1ª gerra mundial es va començar a utilitzar per matar insectes els excedents dels gasos i verins que s’havien fet servir a les trincheres d’Europa  durant la guerra Començava l´agricultura «química»

EL CONTROL BIOLÒGIC

En producció Ecològica (a mi m’agrada més la definició francesa “biològica”) , pel control  dels insectes amb els que tenim “conflictes d’interessos”, el millor (sempre que les condicions agroclimàtiques  ho permetin) és recorre als insectes “auxiliars”.

L’objectiu que perseguim, no és la eliminació total del que ens molesta*, sinó de reduir-ne la població fins per sota del que coneixem com “llindar de tolerància”……..línia invisible que determina la viabilitat o no del cultiu.

En uns cultius gestionats com  ecosistemes ben diversificats, amb  varies espècies vegetals en el mateix camp i multitud d’espècies d’invertebrats diferents, és molt difícil que un insecte nociu prosperi fins a arrasar els cultius.

En línees generals, els auxiliars es poden dividir en:

-Depredadors, és a dir, s’alimenten d´altres com la  marieta, mirids

-Parasitoids, és a dir, parasiten altres com els aphidus colemani, encarsia, trichogramma

Els tenim espontàniament en els nostres conreus, o sigui la majoria són autòctons, normalment no arriben a una població important d’individus fins ben entrada la campanya,  la seva instal·lació en els cultius de vegades és lenta, primer han de detectar les preses i després reproduir-se……..

Per avançar-nos en el temps als insectes “nocius”, el que fem és fer introduccions dels auxiliars que necessitem i també buscar el sistema perquè trobin agradable els nostres cultius.

*Intentar eliminar totalment un insecte molt sovint porta els efectes contraris, els insectes auxiliars, poden emigrar per falta de menjar i/o de víctimes per parasitar.

*Alguns insectes auxiliars, (els mìrids de la tomata per ejem.), poden atacar el cultiu per falta de preses.

*Una “espècie més violenta” pot ocupar l’espai del que abans ens empipava.

COM PRODUÏM

Cultiu d´enciams a la Primavera Per lluitar contra les herbes “que no hem sembrat”, fem servir mitjans manuals com les aixades, mecànics com la motocavadora, i físics, (plantant sobre una fina làmina de polietilè negre o de fècula de cereals o paper). El tipus de cultiu, l’estació, la emergència de males herbes prevista, així com la disponibilitat de mà d’obra, condicionen l’elecció del mitja de lluita.

Cultiu de tomateres sota hivernacle, enturonat en cordill i amb “mulch” de palla per inhibir les herbes

“Solarització” La solarització, juntament amb la biofumigació, formen part de les desinfeccions ecològiques del sòls. La solarització consisteix a deixar la parcel•la preparada per la sembra, regar-la a “capacitat de camp” i a continuació cobrir-la amb una fina làmina de plàstic transparent; l’escalfo juntament amb l’humitat destrueixen llavors d’herbes i de fongs i/o bacteris perjudicials.

«Solarització» a ple camp

Retirant “bernats” de les cols Els “bernats podents” Nezara viridula, chinches que a l´estiu produeixen molts danys en alguns cultius, (les cols quan són petites en són molt sensibles). No coneixem en PAE de cap producte autoritzat realment eficaç contra ells, per protegir-ne els conreus retirem manualment els primers adults i en destruïm les postes………..Espero haver contestat de pasada a la pregunta………..perquè són més cars els productes biològics?????

CONTROL DE PLAGUES Hi ha petits animalets que ens poden fer mol de mal dons quan els detectem els danys poden ser ja importants. L’horticultura biològica es una practica “racional” i respectuosa amb l’entorn; sempre que hem de fer servir algun insecticida procurem que els danys a altres especies siguin minimitzats al màxim. No es tracta d´anar ruixant amb insecticides bio de forma preventiva i/o aleatoria……Cal saber quan es el “moment crític”, Per saber-ho ens ajudant les feromones.

Les feromones, són les hormones que desprenen les femelles dels invertebrats per atraure els mascles.

El que fem es posar la feromona adient per l’espècie que volem detectar, dins d’una trampa en que hi ha una superfície adhesiva, els mascles i queden atrapats.; cada setmana controlem quans n´hi ha, quan una setmana en trobem mols d´atrapats vol dir que estan en “plena feina” i que aviat tindrem problemes, a les hores es quan hem d’actuar amb el producte adient que ens permeti la normativa de PAE.

Trampa “delta” en un cultiu de porros

Per detectar la “tinya” del porro acrolepsis assectella (petita larva de lepidopter que hi fa galeries) hi posem una trampa “delta” amb una superfície enganxosa, cada setmana recomptem els individus que i queden atrapats i així podem establir “la corba de vol” . Es tracta de saber quan hem de tractar amb bacilus turinguiensis, microorganisme que no afecta a altres especies ni a les papallones, però que és letal quan estan en estadi d’erugues.